L'autoregulació
L’autoregulació és el procés més important per on ha de passar un infant. Gràcies a aprendre a regular-se ell mateix comença a entendre controlar i reflexionar sobre les seves emocions: què sent, per què, com controlar-ho...
Trobem diferents tipus d’autoregulació segons l’ infant i la situació en la qual ha d’autoregular les seves emocions:
La segona és la reestructuració cognitiva on l’individu es planteja el que estava pensant abans i intenta canviar els pensaments negatius per pensaments positius per veure la situació des d’un altre punt de vista.
També trobem el re-emmarcament i la planificació per a poder resoldre el problema que està succeint aportant autonomia de reflexió i actuació.
Les dues darreres són l’acceptació de la responsabilitat del que sentim. Gràcies a aquest canvi de pensament arribem a l’acceptació de la nostra responsabilitat per així poder reduir l’emoció negativa i acceptar que no només una persona pot tenir la culpa del que ha succeït.
A continuació trobem la relaxació que s’ha d’ensenyar des de ben petits per a que els infants recordin que han de calmar-se respirar tranquil·lament i aprendre a dominar-se a si mateixos. Dues de les relaxacions més famoses són les proposades per Jacobson ( relaxació progressiva ) i Schultz (relaxació autògena).
És molt important poder ensenyar tant a casa com a l'escola diferents maneres d'autoregulació, ja que cada infant és un món i cada un necessitarà formes diferents per controlar les seves emocions i sentiments. És important no reganyar al nen si mostra un sentiment a l'aula, s'ha d'escoltar a l'infant i donar-li les eines necessàries per a que comprengui que està passant i solucionar-ho.
URL DE LES IMATGES