Canvis ontogènics

Canvis ontogenètics en el desenvolupament soci- afectiu a l’edat escolar

 Durant l’edat escolar els infants evolucionen tant cognitivament com emocionalment. A les escoles es tracta el coneixement cognitiu però no se li dóna importància al desenvolupament emocional dels alumnes. A l’escola els infants desenvolupen les seves emocions de manera que puguin passar per crisi i així evolucionin emocionalment.

 Autors com Premock i woodruff han creat 3 etapes durant el procés evolutiu dels infants; una dels vuit als deu mesos, dels dos als tres anys i a partir dels quatre anys endavant.

 Primer de tot trobem l’etapa que es correspon dels vuit als deu mesos en la qual els infants reben com a referent social a una figura de la família, com en la majoria de casos el pare o la mare. Els nens busquen la protecció gràcies a aquest vincle que es crea ja que són sensibles a tot el que els envolta.

 La segona etapa correspondria entre els dos i els tres anys d’edat on els infants comencen a comprendre les seves emocions conjuntament amb les emocions dels altres. Aquí apareix l’empatia. No només sentir l’empatia, sinó, poder entendre-la. Tot i que els nens encara són molt petits si que es pot apreciar que l’egocentrisme disminueix una mica i així comencen a entendre les emocions dels altres i a canviar els seus comportaments envers.

 Durant la tercera etapa que es desenvolupa a partir dels quatre anys endevant apareix la Teoria de la Ment.  

La Teoria de la Ment és una teoria que recull el desenvolupament afectiu de l’infant com a reflexió. És una comprensió figurativa on l’ infant reconeix estats mentals i així reconeix en els altres les emocions que senten i el que poden estar pensant. Gràcies a això aprenen a regular les seves emocions i a tenir la capacitat de fer veure tenir una emoció (mentir) i així poder actuar amb les emocions dels altres. 

Aquií creix la sensibilitat de la qual parlarem a continuació amb la teoria del desenvolupament de la moral. També s’han de tenir en compte toes les normes socials que entren en joc a la vida de l’infant adquirint la capacitat d’autoregulació i d’anticipació davant d’un fet.

 Posem doncs un exemple per a que quedi més clar: Un infant començarà a adquirir la capacitat d’anticipar-se, doncs, si sap que ha fet alguna cosa malament mentirà anticipant-se al càstig que se li hauria d’imposar al haver fet una entremaliadura.

 Com hem dit anteriorment també trobem una teoria del desenvolupament de la moral. La proposa l’autor Kohlberg i com anteriorment hem dividit en etapes el desenvolupament soci- afectiu, també dividirem en tres etspes la teoria del desenvolupament de la moral.

Primer de tot trobem la primera etapa que es correspon a la moral pre-convencional que s’origina entre els sis i els vuit anys. Apareix en el començament de l’edat escolar. S’entén la justícia com a obediència ja que  l’ infant veu al professor com l’ únic capacitat de posar normes.


Si no s’acompleixen les normes l’ infant s’amaga per no ser descobert.

 En segon lloc trobem la moral convencional que es desenvolupa entre els vuit i els dotze anys d’edat. S’entén la justícia com a una igualtat. S’entén la possibilitat d’establir unes normes, de posar uns rols i una organització.

 En darrer lloc trobem la moral post- convencional que apareix a aprtir dels dotze anys endavant. En aqust període s’entén la justícia com a equitat. S’accepta el bé comú per sobre de les necesitats individuals i es comencen a interioritzar principis abstractes. La moral comença a entendre’s per sobre de la norma social esmentada anteriorment.

 Per tant podem concloure aquest bloc fent referència a que els infants necessiten evolucionar tant soci- afectivament com la manera d’entendre la moral ja que així podran desenvolupar-se i poder adquirir noves habilitats socials per poder viure amb tranquil·litat.

URL DE LES IMATGES http://entrepadres.imujer.com/sites/entrepadres.imujer.com/files/Ensenar-moral-a-nuestros-hijos-3.jpg