Aspectes evolutius de la psicomotricitat

Aspectes evolutius

 Trobem aspectes fisiocomaduratius , lleis biològiques com el calendari maduratiu. i relacionals els factors que intervenen en el desenvolupament de l’ infant com és l’ alimentació l’ estimulació, l’ aprenentatge i condicions de vida.

 
Canvis significatius en l’ontogènesi:

 Primer de tot trobem un estadi impulsiu con hi ha una activitat motora reflexa que dona resposta motora als diferents estímols que rep.(interoceptius, exterioceptius i propioceptius). A vegades han d’adaptar-se a l’entorn però alguns cops no hi ha un control ja que hi ha molt poca maduresa cerebral.

En segon lloc trobem l’estadi emocional que comença a partir dels 8 mesos . Apareixen les primeres mostres d’orientació cap a l’entorn social. Són reaccions tònicoemocionals (somriure, rebuix..) L’emoció domina les relacions de l’infant amb el medi.

En tercer lloc trobem l’estadi sensoriomotor que es desenvolupa al final del primer any de vida. Aquest genera noves possibilitats de la capacitat de desplaçament en l’espai com aprendre a caminar. L’activitat fònica fa que l’ infant pugui atribuir una repreentació imaginativa a un objecte i que aquesta no sigui verbal. En aquest estadi hi ha una intensa activitat d’investigació i els infants exploren el món dels objectes que tenen al seu voltant, per això exploren objectes que hi ha per casa com els interruptors, els gots i plats, joguines...)

El quart estadi és el projectiu que es desenvolupa a partir del primer any de vida. L’activitat mental es desenvolupa a partir de l’acció motora i els pensaments de l’infant es comencen a projectar en gestos per a fer-se entendre. Aquests gestos també els aprendra dels adults del seu voltant imitant-los. L’ infant intenta jugar amb tots els objectes i així els coneix.

El cinqué estadi és el personalisme que apareix a partir dels tres anys. Hi ha una sensibilització davant els altres intentant agradar-los i augmenta la consciència de un mateis. Trobem una personalitat polivalent i una afirmació de l’autonomia en les accions..

Progrés psicomotor en l’edat escolar:

  Primer trobem l’ esquema corporal  on es desenvolupa el coneixement topològic del propi cos i del dels altres. A continuació trobem el domini lateral on es desenvolupa l’ automatització, preferència instrumental entre els 4/7 anys, o sigui, decideixen si utilitzar la mà dreta o la mà esquerra per escriure.

 També trobem la tonificació muscular on es crea la tensió muscular voluntària i així anar desenvolupar les destresses i la psicmomtricitat fina. També es desenvolupa l’equilibri corporal que és molt important per poder orientar correctament el cos en l’espai i entendre l’espai que ocupa el seu cos i per últim és important l’estructuració de l’espai i el temps per entendre la localització objectiva, l’egocèntrica, treballar la memòria, la representació simbòlica i de gràfics i així treballar el ritme i els moviments.

 
Diferències individuals i interculturals:       

 Existeixen dos estils motors diferenciats en funció del grau d’extensibilitat muscular:

Estil Hipertònic: l’infant s’orienta a partir de l’exploració.

Estil Hipotònic: l’infant sorienta a partir de la manipulació

 Dins del que permet la maduració, la cultura pot donar suport al desenvolupament de determinades habilitats psicomotores, avançant o retrassant l’aparició d’altres.

 Fites del desenvolupament de la psicomotricitat a l’edat escolar: intencionalitat del moviment, expressió corporal i comunicació

 Gràcies a la psicomotricitat aplicada els alumnes aprenen a moure’s i a aprendre destresses motrius a través de les activitats. Aquesta psicomotricitat està lligada a questions d’un rang complexe però a l’hora individual i col·lectiu ja que cada societat segons la cultura que tingui es treballa d’una manera o altra la psicomotricitat dins l’aula. Tot i això, cal un canvi de pensament a les aules per poder integrar millor la psicomotricitat i no deixar-la en mans d’assignatures com l’educació física.

 Educació de l’àmbit psicomotor

1. Dimensió expresiva: són els moviments que s’utilitzen més en el dia a dia.             

2.Dimensió interpretativa: és el moviment més creatiu